Va de cinema

A mi em sembla una obvietat que el mes gran de la música es la seva relació amb les emocions.  Una cançó, una peça clàssica, tenen la capacitat de influir en el nostre estat d’ànim.  De  canviar-lo, d’enfortir-lo, de capgirar-lo.  Personalment, i ja a la meva edat, trobo en la música i cada cop en mes ocasions la capacitat de recordar, d’evocar.  Sentiments, moments, olors, ....  en qualsevol cas, i per uns minuts, torno a un lloc, a un temps .....

Amb els primers acords de la meva proposta d’avui el primer que veig es una imatge, la del cartell d’una pel·lícula, un clàssic de 1967 en la que un jove interpretat per Dustin Hoffman era seduït per una dona madura, encarnada per la  esplèndida, Anne Bancroft:  El Graduat.  Grandeses i virtuts del setè art, als dos protagonistes nomes els separaven sis anys d’edat.

Paul Simon i Art Garfunkel (simplement Simon & Carfunkel), un duet d’anades i vingudes i de repetides separacions i reconciliacions, col·laboraven amb la banda sonora de la pel·lícula i amb aquesta Mrs. Robinson aconseguien el numero 1 al Billboard Hot 100 als E.U.A. i la vinculació per sempre amb la pel·lícula de Mike Nichols.

Evocant “El Graduat”, cliqueu aquí.

Today we propose to travel back in time to 1967.  Seduction, and generational difference.  Two great actors in a classic of American cinema, The Graduate.  Anne Bancroft and Dustin Hofmman.

And two great musicians playing a song, perfectly identifiable with the movie. Mrs. Robinson by Simon & Carfunkel.

Evoking Mrs. Robinson