El cap – The Boss

No es gratuït el sobre nom de “The Boss”.

Bruce Springsteen, en actiu des de 1960 i 44 anys després de la publicació del seu primer àlbum amb Columbia Records (Greetings from Asbury Park, N.J., amb The E Street Band), segueix sent un dels referents del rock internacional, un monstre dels escenaris i un artista compromès.

Com a mostra, avui us portem un èxit del 2002 inclòs a The Rising, primer àlbum en set anys en el que es retrobava amb la E Street Band després de 18.  Un recull de cançons que incloïa algunes centrades en els atacs terroristes del 11-S.

Waitin' on a Sunny Day

Bruce està en forma

It is obvious why is called The Boss

Bruce Springsteen, active since 1960 and 44 years after the publication of his first album with Columbia Records (Greetings from Asbury Park, NJ, with The E Street Band), remains one of the leaders of international rock, a monster of stage and a compromised artist.

As shown, today we bring you a success in 2002 included The Rising first album in seven years in what is reunited with the E Street Band after 18. A compilation of songs that included some focus on the terrorist attacks of 11- S.

Waitin' on a Sunny Day

The boss is in good shape.

Ull per ull - Eye for an eye - Ojo por ojo ------- Adrià Puntí

Adrià Puntí, catalan artist, one of the most talented music scene. From the time as a singer Umpah-Pah to his solo career, he has sown its history of art, pearls have to be found by opening the oyster shell. Quimi Portet words: "Puntí is the best among us."

The issue that I bring you today, "ull per ull"(eye for an eye”, it’s for me a cult song, exciting and excited, whose words moved us probably times of bittersweet nostalgia.

Included two versions of the theme, the record and other made for recording the documentary Rock & Cat. Also included another link to "Desbunderbart Koncert" pure rock poetry.

Without further ado, listen to it and enjoy ... "young rejoice in your youth."

Adrià Puntí, un dels artistes, des de fa anys, amb més talent del panorama musical. Des dels temps com a cantant d'Umpah-Pah fins a la seva carrera en solitari, ha sembrat la seva trajectòria d'obres d'art, perles que han ser trobades obrint la petxina de l'ostra. Paraules de Quimi Portet: "Puntí és el millor entre nosaltres".

El tema que us porto avui, "ull per ull" (ull per ull) és per a mi una cançó de culte, emocionant i emocionada, la lletra ens trasllada a, probablement, èpoques de nostàlgia agredolça.

Incloc dues versions del tema, la del disc i la que va fer per a la gravació del documental Rock & Cat. A més, incloc un altre link a "Desbunderbart Koncert", pura poesia rockera.

Sense més, escolteu i gaudiu ... "celebreu joves en la vostra joventut".

Adrià Puntí, uno de los artistas, desde hace años, con más talento del panorama musical. Desde los tiempos como cantante de Umpah-Pah hasta su carrera en solitario, ha sembrado su trayectoria de obras de arte, perlas que han ser encontradas abriendo la concha de la ostra. Palabras de Quimi Portet: "Puntí es el mejor entre nosotros".

El tema que os traigo hoy, “ull per ull”(ojo por ojo) es para mi una canción de culto, emocionante y emocionada, cuya letra nos traslada a, probablemente, épocas de nostalgia agridulce.

Incluyo dos versiones del tema, la del disco y la que hizo para la grabación del documental Rock & Cat. Además, incluyo otro link a “Desbunderbart Köncert”, pura poesía rockera.

Sin más, escuchadla y disfrutad…”regocijaos jóvenes en vuestra juventud”.

Link: Ull per ull (Rock&Cat version)

Link: Ull per ull (Record version)

Link: Desbunderbart Köncert

Trespass

Second album by Genesis (1970). Album that became one of the pillars of progressive rock, paving the way for the band to successive records. It wasn’t a bestseller, despite containing big issues, of different styles, a remarkable and complex musical development, more lasting than his previous album -the first-, "From Genesis to Revelation". In the band still were neither Phil Collins, and Steve Hackett. Genesis in the album are Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. In addition to the classic rock instruments, flute, accordion, etc., in addition to the widely used in the progressive rock of the time as the acoustic 12-string, organ and fantastic Mellotron.

The theme that we share is "Visions of Angels", a kind of evocative ballad with different musical sections, heard so pleasant for his musicality and the fantastic voice of Peter Gabriel. It has to hear unhurried manner. 

Segundo disco de Genesis (1970). Disco que los convertiría en uno de los pilares del rock progresivo, abriendo el camino a la banda a los discos sucesivos. No fue un éxito de ventas, a pesar de contener grandes temas, de diferentes estilos, de una elaboración musical notable y más compleja, de más duración que su anterior disco -el primero-, “From Genesis to Revelation”. En la banda aun no estaban ni Phil Collins, ni Steve Hackett. Genesis en el disco son Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. Sumados a los instrumentos clásicos del rock, aparecen flauta, acordeón, etc., además de los muy utilizados en el rock progresivo de la época como las acústicas de 12 cuerdas, órgano y el fántastico Mellotron.

El tema que queremos compartir es “Visions of Angels”, una especie de balada evocadora con diversas secciones musicales, que se escucha de manera placentera por su musicalidad y por la fántastica voz de Peter Gabriel. Se ha de escuchar de manera reposada. 

Link: Visions of Angels (Trespass). Genesis

Too young to die

Aquesta setmana ens ha deixat un gran.  Un dels mites de la música de les darreres dècades. Un creador prolífic i singular.  Singular en la estètica, en la interpretació i en el so.  Un artista, a mes, que no deixava indiferent.  Agradava, no agradava, però es clar que era conegut i reconegut pel gran públic.

Prince Rogers Nelson, Prince, l’artista abans conegut com Prince, l’artista, el creador que es va inventar i re inventar tantes vegades com va voler, ha mort als 57 anys.  Massa jove.

Des d’aquí, volem retre-li homenatge,  Ho volem fer, però des de la vesant, potser, menys coneguda pel gran públic.  La de compositor d’èxits per altres artistes.

N’hi ha d’altres, jo he seleccionat aquesta: el 1984 i amb el pseudònim de “Christopher”, composa aquesta cançó per un grup que, finalment no la va publicar.  Dos anys després la ofereix al grup The Bangles.  Amb aquest grup la cançó esdevé un èxit internacional.

Una peça que haureu sentit centenars de vegades, que publiquem en record del artista:

Link: The Bangles - Manic Monday

In tribute to the star disappeared this week, a success that did not interpret.

Prince, musician with a huge talent, with a singular and special personality.  

Too young to die.

A bestseller unknown?

1977. POPGRAMA. TVE 2. His breakthrough rattled televisions. Until 2007, it had sold an estimated 34 million copies and continues to sell about 200,000 per year. Rolling Stone placed it in the 343 position of its list of the 500 greatest albums of all time. One of the biggest selling albums of all time.

Wagnerian Rock, epic rock, efficient expression of the "wall of sound" created by Phil Spector.

The song that I give you is "Bat out of Hell" LP's title. Formed about seven songs, versatile and overwhelming, all composed by Jim Steinman, arranged in the same Steinman and Todd Rundgren, produced and mixed by the latter. Finally the master was performed at The Cutting Room by Joe Brescio.

The song, in the words of its composer, tried to narrate the motorcycle accident more beast than he could ever imagine.

Listen to volume, it is waste of real musical energy, enjoy it and imagine ...

¿Un "best seller" desconocido?

Año 1977. POPGRAMA. La 2 de TVE. Su irrupción hizo temblar los televisores. Hasta 2007, había vendido un estimado de 34 millones de copias y continúa vendiendo aproximadamente 200.000 por año. La revista Rolling Stone lo situó en la posición 343 de su lista de los 500 mejores álbumes de todos los tiempos. Uno de los álbumes más vendidos de toda la historia.

Rock wagneriano, rock épico, expresión eficaz del llamado “wall of sound” cread por Phil Spector.

La canción que os regalamos es “Bat out of Hell” que da título al LP. Conformado alrededor de siete canciones, versátiles y apabullantes, todas compuestas por Jim Steinman, con arreglos del mismo Steinman y Todd Rundgren, producido y mezclado por este último. Finalmente el master fue realizado en The Cutting Room por Joe Brescio.

La canción, según las palabras de su compositor, intentaba narrar el accidente de motocicleta más bestia que él pudiera llegar a imaginar.

Escucharlo a volumen, es derroche de auténtica energía musical, disfrutarla e imaginarla…

Link: Bat out of Hell

Ens estrenem

Comencem i estrenem aquest espai.  Creieu-me quan us dic que la primera elecció no ha estat fàcil.  No tant per la gran quantitat d’alternatives com per fer una elecció amb prou significat.

Finalment he optat per una peça del grup que m’ha acompanyat i he convertit en mite, des que vaig descobrir-lo en la, ja meva llunyana, adolescència.

Però, ja hi tindrem futures ocasions, no començaré per ninguna de les seves cançons mes conegudes.  Des d’un dels àlbums, si no mes emblemàtics, mes coneguts, una perla que demostra la versatilitat vocal del seu líder, Freddie Mercury, y de la seva indiscutible qualitat com a music.

Quasi tots els àlbums de Queen amaguen una perla que escapa dels estàndards del grandíssim grup de rock que eren.  Avui, des de 1.977 (News of the World):

Cliqueu a: My Melancholy Blues

Espero que la gaudiu.

Recordeu que, lliurement, podeu valorar, compartir o comentar qualsevol publicació al final de cada text.

Fins la propera.