miércoles, 27 de abril de 2016

Trespass

Second album by Genesis (1970). Album that became one of the pillars of progressive rock, paving the way for the band to successive records. It wasn’t a bestseller, despite containing big issues, of different styles, a remarkable and complex musical development, more lasting than his previous album -the first-, "From Genesis to Revelation". In the band still were neither Phil Collins, and Steve Hackett. Genesis in the album are Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. In addition to the classic rock instruments, flute, accordion, etc., in addition to the widely used in the progressive rock of the time as the acoustic 12-string, organ and fantastic Mellotron.


The theme that we share is "Visions of Angels", a kind of evocative ballad with different musical sections, heard so pleasant for his musicality and the fantastic voice of Peter Gabriel. It has to hear unhurried manner. 




Segundo disco de Genesis (1970). Disco que los convertiría en uno de los pilares del rock progresivo, abriendo el camino a la banda a los discos sucesivos. No fue un éxito de ventas, a pesar de contener grandes temas, de diferentes estilos, de una elaboración musical notable y más compleja, de más duración que su anterior disco -el primero-, “From Genesis to Revelation”. En la banda aun no estaban ni Phil Collins, ni Steve Hackett. Genesis en el disco son Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. Sumados a los instrumentos clásicos del rock, aparecen flauta, acordeón, etc., además de los muy utilizados en el rock progresivo de la época como las acústicas de 12 cuerdas, órgano y el fántastico Mellotron.

El tema que queremos compartir es “Visions of Angels”, una especie de balada evocadora con diversas secciones musicales, que se escucha de manera placentera por su musicalidad y por la fántastica voz de Peter Gabriel. Se ha de escuchar de manera reposada. 










sábado, 23 de abril de 2016

Too young to die

Aquesta setmana ens ha deixat un gran.  Un dels mites de la música de les darreres dècades. Un creador prolífic i singular.  Singular en la estètica, en la interpretació i en el so.  Un artista, a mes, que no deixava indiferent.  Agradava, no agradava, però es clar que era conegut i reconegut pel gran públic.

Prince Rogers Nelson, Prince, l’artista abans conegut com Prince, l’artista, el creador que es va inventar i re inventar tantes vegades com va voler, ha mort als 57 anys.  Massa jove.

Des d’aquí, volem retre-li homenatge,  Ho volem fer, però des de la vesant, potser, menys coneguda pel gran públic.  La de compositor d’èxits per altres artistes.

N’hi ha d’altres, jo he seleccionat aquesta: el 1984 i amb el pseudònim de “Christopher”, composa aquesta cançó per un grup que, finalment no la va publicar.  Dos anys després la ofereix al grup The Bangles.  Amb aquest grup la cançó esdevé un èxit internacional.

Una peça que haureu sentit centenars de vegades, que publiquem en record del artista:


In tribute to the star disappeared this week, a success that did not interpret.

Prince, musician with a huge talent, with a singular and special personality.  

Too young to die.

martes, 19 de abril de 2016

Prelude / Preludio




Today attention will only claim the 30 seconds that lasts almost three minutes the wonderful prelude to Bach Cello Suite n.1 for .
Reminiscent of multiple natures , this sonic wonder elevates us so we can see their very nature, artless , pure musical essence itself . Listen , close your eyes and behold .




Hoy solo os reclamo la atención 30 segundos más los casi tres minutos que dura el maravilloso preludio de Bach de la Suite n.1 para Cello.

Con reminiscencias de múltiples naturalezas , esta maravilla sónica nos eleva para que podamos ver su propia naturaleza, sin artificios , pura esencia musical en sí misma . Escucharla, cerrad los ojos y contempladla





lunes, 18 de abril de 2016

A bestseller unknown?


1977. POPGRAMA. TVE 2. His breakthrough rattled televisions. Until 2007, it had sold an estimated 34 million copies and continues to sell about 200,000 per year. Rolling Stone placed it in the 343 position of its list of the 500 greatest albums of all time. One of the biggest selling albums of all time.
Wagnerian Rock, epic rock, efficient expression of the "wall of sound" created by Phil Spector.
The song that I give you is "Bat out of Hell" LP's title. Formed about seven songs, versatile and overwhelming, all composed by Jim Steinman, arranged in the same Steinman and Todd Rundgren, produced and mixed by the latter. Finally the master was performed at The Cutting Room by Joe Brescio.
The song, in the words of its composer, tried to narrate the motorcycle accident more beast than he could ever imagine.

Listen to volume, it is waste of real musical energy, enjoy it and imagine ...

¿Un "best seller" desconocido?

Año 1977. POPGRAMA. La 2 de TVE. Su irrupción hizo temblar los televisores. Hasta 2007, había vendido un estimado de 34 millones de copias y continúa vendiendo aproximadamente 200.000 por año. La revista Rolling Stone lo situó en la posición 343 de su lista de los 500 mejores álbumes de todos los tiempos. Uno de los álbumes más vendidos de toda la historia.
Rock wagneriano, rock épico, expresión eficaz del llamado “wall of sound” cread por Phil Spector.
La canción que os regalamos es “Bat out of Hell” que da título al LP. Conformado alrededor de siete canciones, versátiles y apabullantes, todas compuestas por Jim Steinman, con arreglos del mismo Steinman y Todd Rundgren, producido y mezclado por este último. Finalmente el master fue realizado en The Cutting Room por Joe Brescio.
La canción, según las palabras de su compositor, intentaba narrar el accidente de motocicleta más bestia que él pudiera llegar a imaginar.
Escucharlo a volumen, es derroche de auténtica energía musical, disfrutarla e imaginarla…

sábado, 16 de abril de 2016

Ens estrenem

Comencem i estrenem aquest espai.  Creieu-me quan us dic que la primera elecció no ha estat fàcil.  No tant per la gran quantitat d’alternatives com per fer una elecció amb prou significat.

Finalment he optat per una peça del grup que m’ha acompanyat i he convertit en mite, des que vaig descobrir-lo en la, ja meva llunyana, adolescència.

Però, ja hi tindrem futures ocasions, no començaré per ninguna de les seves cançons mes conegudes.  Des d’un dels àlbums, si no mes emblemàtics, mes coneguts, una perla que demostra la versatilitat vocal del seu líder, Freddie Mercury, y de la seva indiscutible qualitat com a music.

Quasi tots els àlbums de Queen amaguen una perla que escapa dels estàndards del grandíssim grup de rock que eren.  Avui, des de 1.977 (News of the World):

Cliqueu a: My Melancholy Blues

Espero que la gaudiu.

Recordeu que, lliurement, podeu valorar, compartir o comentar qualsevol publicació al final de cada text.

Fins la propera.