Ramon Gener – Bohemian Rhapsody

El document que os portem avui el qualificaria com la millor hora de ràdio que he escoltat mai.  Una hora de ràdio a càrrec del polifacètic Ramon Gener.

Ramon gener es nascut a Barcelona i llicenciat en Humanitats i en Ciències Empresarials. Músic, baríton, artífex dels programes de televisió "Òpera en texans”, a TV3 i “This is Opera”,  emes televisions d’arreu del món. També ha publicat el seu primer llibre: “Si Beethoven pogués escoltar-me”.

Parlar de Ramon Gener, per tant i sobre tot, es parlar de divulgació. D’una divulgació directa, entenedora, documentada, apassionada i planera.  Ramon Gener, en la meva opinió, es un gran comunicador.

Des de fa algun temps col·labora al Versió Rac1 d’en Toni Clapes i, creieu-me, son uns minuts d’entreteniment pur, a l’hora que una oportunitat per conèixer obres, autors, intèrprets en els aspectes no tant sols musicals, també en els personals i el de les anècdotes.   Setmanalment, desgrana una peça, una obra, la vida d’un autor, d’un o una cantant, amb el seu to distes, amable, amb un gran sentit de l’humor, tot il·lustrant-ho amb música.  I, cal dir-ho, tot i la oposició d’alguns dels personatges del programa que, entestats en interrupcions que no aporten res de res, fan perdre el fil al narrador i, al oient.  Ells potser no se’n adonen, però amb les seves ocasionals impertinències deixen al aire algunes de les aportacions del convidat i, a la fi, protagonista d’aquest temps de ràdio.   Qui sap si ara, renovats per una temporada mes, reflexionen sobre el tema i limiten una mica les conyetes per que els incondicionals de la secció, en gaudim com cal.  Però per sobre de tot, per respecte al col·laborador.

Avui que fa 30 anys del concert de Queen al Miniestadi, comparteixo amb vosaltres la dissecció, l’anàlisi que va fer el mestre Gener d’una peça mítica d’un grup mític, el 6 de febrer de 2015.

No nomes es tracta d’un treball esplèndid, es la demostració del coneixement exhaustiu d’una composició i del seu autor, de la passió per la música.

Els que estimeu Queen us agradarà i sorprendrà, als que, senzillament, us agrada la música, també.

Podeu escoltar-ho aquí o  aquí

Gràcies mestre Gener.

Si voleu conèixer millor al mestre visiteu el seu web: ramongener.com

A capella - The Flying Pickets

Des que el desaparegut Brian Hibbard els va fundar al 1982, The Flying Pickets ha acumulat una llarga trajectòria musical amb el segell inconfusible de cantar amb l’únic suport de les seves veus. 

L’accés al gran públic, el reconeixement internacional els va arribar al 1984 amb una versió del popular Only You de Yazoo (1982).  Recolzat en un vídeo clip amb una estètica i una realització molt de la època, va esdevenir en un èxit inqüestionable.

La cançó, però, que volem compartir avui es la versió d’un clàssic del soul de 1961.  Wonderful World de Sam Cooke.

Wonderful World by The Flying Pickets

Fins aviat!!

Since Brian Hibbard founded in 1982, The Flying Pickets have accumulated a long musical career with the only help of their voices.

The international recognition came in 1984 with a version of the popular Yazoo Only You (1982). Supported by a video clip staging and performing very fashionable in his time, became an unquestionable success.

The song, however, that we share today is a version of a classic of soul by Sam Cooke - Wonderful World, from 1961.

Wonderful World by The Flying Pickets

See you soon!!

El cap – The Boss

No es gratuït el sobre nom de “The Boss”.

Bruce Springsteen, en actiu des de 1960 i 44 anys després de la publicació del seu primer àlbum amb Columbia Records (Greetings from Asbury Park, N.J., amb The E Street Band), segueix sent un dels referents del rock internacional, un monstre dels escenaris i un artista compromès.

Com a mostra, avui us portem un èxit del 2002 inclòs a The Rising, primer àlbum en set anys en el que es retrobava amb la E Street Band després de 18.  Un recull de cançons que incloïa algunes centrades en els atacs terroristes del 11-S.

Waitin' on a Sunny Day

Bruce està en forma

It is obvious why is called The Boss

Bruce Springsteen, active since 1960 and 44 years after the publication of his first album with Columbia Records (Greetings from Asbury Park, NJ, with The E Street Band), remains one of the leaders of international rock, a monster of stage and a compromised artist.

As shown, today we bring you a success in 2002 included The Rising first album in seven years in what is reunited with the E Street Band after 18. A compilation of songs that included some focus on the terrorist attacks of 11- S.

Waitin' on a Sunny Day

The boss is in good shape.

Ull per ull - Eye for an eye - Ojo por ojo ------- Adrià Puntí

Adrià Puntí, catalan artist, one of the most talented music scene. From the time as a singer Umpah-Pah to his solo career, he has sown its history of art, pearls have to be found by opening the oyster shell. Quimi Portet words: "Puntí is the best among us."

The issue that I bring you today, "ull per ull"(eye for an eye”, it’s for me a cult song, exciting and excited, whose words moved us probably times of bittersweet nostalgia.

Included two versions of the theme, the record and other made for recording the documentary Rock & Cat. Also included another link to "Desbunderbart Koncert" pure rock poetry.

Without further ado, listen to it and enjoy ... "young rejoice in your youth."

Adrià Puntí, un dels artistes, des de fa anys, amb més talent del panorama musical. Des dels temps com a cantant d'Umpah-Pah fins a la seva carrera en solitari, ha sembrat la seva trajectòria d'obres d'art, perles que han ser trobades obrint la petxina de l'ostra. Paraules de Quimi Portet: "Puntí és el millor entre nosaltres".

El tema que us porto avui, "ull per ull" (ull per ull) és per a mi una cançó de culte, emocionant i emocionada, la lletra ens trasllada a, probablement, èpoques de nostàlgia agredolça.

Incloc dues versions del tema, la del disc i la que va fer per a la gravació del documental Rock & Cat. A més, incloc un altre link a "Desbunderbart Koncert", pura poesia rockera.

Sense més, escolteu i gaudiu ... "celebreu joves en la vostra joventut".

Adrià Puntí, uno de los artistas, desde hace años, con más talento del panorama musical. Desde los tiempos como cantante de Umpah-Pah hasta su carrera en solitario, ha sembrado su trayectoria de obras de arte, perlas que han ser encontradas abriendo la concha de la ostra. Palabras de Quimi Portet: "Puntí es el mejor entre nosotros".

El tema que os traigo hoy, “ull per ull”(ojo por ojo) es para mi una canción de culto, emocionante y emocionada, cuya letra nos traslada a, probablemente, épocas de nostalgia agridulce.

Incluyo dos versiones del tema, la del disco y la que hizo para la grabación del documental Rock & Cat. Además, incluyo otro link a “Desbunderbart Köncert”, pura poesía rockera.

Sin más, escuchadla y disfrutad…”regocijaos jóvenes en vuestra juventud”.

Link: Ull per ull (Rock&Cat version)

Link: Ull per ull (Record version)

Link: Desbunderbart Köncert

Va de cinema

A mi em sembla una obvietat que el mes gran de la música es la seva relació amb les emocions.  Una cançó, una peça clàssica, tenen la capacitat de influir en el nostre estat d’ànim.  De  canviar-lo, d’enfortir-lo, de capgirar-lo.  Personalment, i ja a la meva edat, trobo en la música i cada cop en mes ocasions la capacitat de recordar, d’evocar.  Sentiments, moments, olors, ....  en qualsevol cas, i per uns minuts, torno a un lloc, a un temps .....

Amb els primers acords de la meva proposta d’avui el primer que veig es una imatge, la del cartell d’una pel·lícula, un clàssic de 1967 en la que un jove interpretat per Dustin Hoffman era seduït per una dona madura, encarnada per la  esplèndida, Anne Bancroft:  El Graduat.  Grandeses i virtuts del setè art, als dos protagonistes nomes els separaven sis anys d’edat.

Paul Simon i Art Garfunkel (simplement Simon & Carfunkel), un duet d’anades i vingudes i de repetides separacions i reconciliacions, col·laboraven amb la banda sonora de la pel·lícula i amb aquesta Mrs. Robinson aconseguien el numero 1 al Billboard Hot 100 als E.U.A. i la vinculació per sempre amb la pel·lícula de Mike Nichols.

Evocant “El Graduat”, cliqueu aquí.

Today we propose to travel back in time to 1967.  Seduction, and generational difference.  Two great actors in a classic of American cinema, The Graduate.  Anne Bancroft and Dustin Hofmman.

And two great musicians playing a song, perfectly identifiable with the movie. Mrs. Robinson by Simon & Carfunkel.

Evoking Mrs. Robinson

Trespass

Second album by Genesis (1970). Album that became one of the pillars of progressive rock, paving the way for the band to successive records. It wasn’t a bestseller, despite containing big issues, of different styles, a remarkable and complex musical development, more lasting than his previous album -the first-, "From Genesis to Revelation". In the band still were neither Phil Collins, and Steve Hackett. Genesis in the album are Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. In addition to the classic rock instruments, flute, accordion, etc., in addition to the widely used in the progressive rock of the time as the acoustic 12-string, organ and fantastic Mellotron.

The theme that we share is "Visions of Angels", a kind of evocative ballad with different musical sections, heard so pleasant for his musicality and the fantastic voice of Peter Gabriel. It has to hear unhurried manner. 

Segundo disco de Genesis (1970). Disco que los convertiría en uno de los pilares del rock progresivo, abriendo el camino a la banda a los discos sucesivos. No fue un éxito de ventas, a pesar de contener grandes temas, de diferentes estilos, de una elaboración musical notable y más compleja, de más duración que su anterior disco -el primero-, “From Genesis to Revelation”. En la banda aun no estaban ni Phil Collins, ni Steve Hackett. Genesis en el disco son Peter Gabriel, Anthony Phillips, Anthony Banks, Michael Rutherford, John Mayhew. Sumados a los instrumentos clásicos del rock, aparecen flauta, acordeón, etc., además de los muy utilizados en el rock progresivo de la época como las acústicas de 12 cuerdas, órgano y el fántastico Mellotron.

El tema que queremos compartir es “Visions of Angels”, una especie de balada evocadora con diversas secciones musicales, que se escucha de manera placentera por su musicalidad y por la fántastica voz de Peter Gabriel. Se ha de escuchar de manera reposada. 

Link: Visions of Angels (Trespass). Genesis

Too young to die

Aquesta setmana ens ha deixat un gran.  Un dels mites de la música de les darreres dècades. Un creador prolífic i singular.  Singular en la estètica, en la interpretació i en el so.  Un artista, a mes, que no deixava indiferent.  Agradava, no agradava, però es clar que era conegut i reconegut pel gran públic.

Prince Rogers Nelson, Prince, l’artista abans conegut com Prince, l’artista, el creador que es va inventar i re inventar tantes vegades com va voler, ha mort als 57 anys.  Massa jove.

Des d’aquí, volem retre-li homenatge,  Ho volem fer, però des de la vesant, potser, menys coneguda pel gran públic.  La de compositor d’èxits per altres artistes.

N’hi ha d’altres, jo he seleccionat aquesta: el 1984 i amb el pseudònim de “Christopher”, composa aquesta cançó per un grup que, finalment no la va publicar.  Dos anys després la ofereix al grup The Bangles.  Amb aquest grup la cançó esdevé un èxit internacional.

Una peça que haureu sentit centenars de vegades, que publiquem en record del artista:

Link: The Bangles - Manic Monday

In tribute to the star disappeared this week, a success that did not interpret.

Prince, musician with a huge talent, with a singular and special personality.  

Too young to die.